Esteve Plantada

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és poeta, periodista cultural. Professor del Màster de Periodisme Literari de la Universitat Autonòma de Barcelona i del Laboratori de Lletres.

El 1997, amb disset anys, guanya el premi de poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits i publica A l’ombra dels violins. Després van venir Oblidar (2001), Temporari (2006), Big Bang Llàtzer (2016) i Troncal (2020), entre d’altres. La seua obra figura en nombroses antologies i ha estat traduïda al castellà, francès, italià i basc.

A banda de la seua trajectòria poètica, ha sigut cap de Cultura de Nació Digital i articulista i crític literari en diferents mitjans i revistes com ara El Punt Avui, Núvol o Barcelona Metròpolis. Actualment col·labora al setmanari El Temps, Catalunya Ràdio i betevé. Ha estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, coorganitzador del cicle Versos Lliures i teclista d’Els Nens Eutròfics.

TEMPTATIVA D’ESGOTAMENT

Si una nit
la cançó fos
la temptativa del so
que fan
els budells, els ganivets, els salms
i les rodelles de la ciutat pudorosa;
si una nit
la mort fos un Orió incandescent
a les vísceres de les llàgrimes d’acer,
fos baf i fos tuf
de l’esgotament del buit abissal;
si una nit
tu i jo fóssim el marc
de l’escena,
i fendíssim una flor negra
en la bellesa de l’èxtasi ingràvid
si una nit
visquéssim la finezza de l’amor brut
i el lloc on som
fos tot el que és
en un silenci que dignificaria la cambra;
si una nit,
en el cor de la nit,
no hi hagués frontissa entre
tu, jo i el fred;
si fóssim l’anar passant,
la boira rígida,
el renill persistent,
si una nit.

LA ciutat és no saber trobar camins.
L’amor és no saber trobar ciutats.

REVIURE en dir-te.
Ser-te en el no.

ESCRIC directament amb els llavis
tinc la mort a l’alè,
però vives les llepades.

EL tanc i el mur es derroten,
mútuament, en cada victòria.