Marta Petreu

Poeta, prosista i assagista, lliure de qualsevol tabú intel·lectual, Marta Petreu (Transsilvània, 1955) és una veu consolidada i un referent intel·lectual que defuig qualsevol tipus de constrenyiment en l’anàlisi estètica i la recuperació dels valors literaris i filosòfics romanesos. Marta Petreu és també professora d’història de la filosofia romanesa a la Universitat Babeș-Bolyai de Cluj i redactora en cap de la revista “Apostrof”.

Passen els dies
Ja no penso en tu i no et crido

És clar que això no és la meva vida
és clar que t’he estimat de genolls i de quatre potes
és clar que t’he adorat com un ídol
i t’he llepat els passos com els búfals la sal
jo per a tu he cremat encens
m’he rapat el cap
clar que m’he ficat al llit amb altres homes serrant les dents: mira on he anat a parar
si tu ja no m’estimes

La teva llengua no em coneix
tu no has al·lucinat d’enyor per mi com els qui mengen bolets

ets lluny
com un quark a qui els físics no han mesurat l’spin
ets la cosa en si mateixa kantiana kafkiana miorítica

i ara t’arrenco de les neurones com la mala herba dels solcs
Ara no et resta sinó callar com la gota d’aigua boteruda pel palmell de la mà
Ara no et resta sinó anar a ca les teves putes grassonetes
no et resta sinó continuar viatjant com les partícules elementals
en qualsevol direcció
no et resta sinó seure al tron com Darius:
i com cremaven a la mar les seves naus grans com muntanyes
dalt a Salamina

Llegeixo la Bíblia per aprendre blasfèmies: jo tinc estil –
sóc negra
sóc un dia tropical ensorrat sota la desesperació
sóc home sóc un cos celeste abandonat per la llum

això no sé què és ni per a qui
això no és la meva vida i això no sóc jo
encara que faci mal com a la creació del món.

Traducció del poema: Xavier Montoliu Pauli.