Les estances tancades com a xarxes
teranyines
paranys i ganivets
quina desesperança
cruel
quina vergonya!
fàstic
i pansits
negres els préssecs que deixí a la taula.
Les nines assassines te’n recordes
recordes?
i el camí que duu al camp de batalla on vaig demà: sí les espases
colpegen cuixes brunes
colpejaran ja sempre fins a l’alba
però tu
fes-te enrera
fes-te enrera que el plor que l’angúnia no em furti la victòria no
em furti les besades ni el doll fèrtil de l’abraçada roja.
Si era un luxe, el passat any, poder comptar amb la nòmina de poetes que ens acompanyaren en la primera edició de la Poefesta, enguany és un privilegi presentar als que encapçalen el cartell d’aquest II Festival de Poesia d’Oliva. Aquest any hem volgut reunir alguns dels millors poetes de la nostra literatura i, alhora, […]