Núria Martínez Vernís
Per deixar fer que guanyo temps al vespre,
faig la raó a qui la demana
i no tinc la consciència per deixar-la tranquil·la.
Com són les hores d’estretes i grosses.
Tanta runa expressa per tu,
tanta pedra sola,
tant de tu sense tu.
Ets l’etèria cara de l’insomni,
la pressió perpètua dels cossos.
Vespres pesats ens fan l’aire fred un dia i un altre.
Pusil·lànimes,
abatuts o dispersos,
tindrem les eines i no els usos.
M’aclapara el cos que fa el zel entre finestres brutes.
M’orienta el miol.
La sisena vida del gat m’ha aconsellat malament.
Esdeveniments en els que participa
II Festival
Si era un luxe, el passat any, poder comptar amb la nòmina de poetes que ens acompanyaren en la primera edició de la Poefesta, enguany és un privilegi presentar als que encapçalen el cartell d’aquest II Festival de Poesia d’Oliva. Aquest any hem volgut reunir alguns dels millors poetes de la nostra literatura i, alhora, […]
Organitza:
Col·laboren:
