Josep Piera (Beniopa, 1947) és poeta, narrador i traductor. Llicenciat en Magisteri, està integrat en l’anomenada generació dels 70 i és cofundador de la revista Cairell.
El 1972 va guanyar el Premi Ausiàs March de poesia amb Natanael, i el 1979 el Premi Carles amb El somriure de l’herba. Més tard publica títols com Brutícia (1981), Maremar (1985), En el nom del mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (Premi Alfons el Magnànim 2013).
La seua trajectòria com a narrador comença amb la novel·la Rondalla del retorn (1977), per a passar a la narrativa del jo amb El cingle verd (1982, Premi Josep Pla), Un bellíssim cadàver barroc (1987) i Ací s’acaba tot (1993), entre altres llibres. A més a més, ha escrit les biografies novel·lades Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2000) i Francesc de Borja: El Duc Sant (2009, Premi Joanot Martorell). Més recentment, publica El llibre daurat: la història de la paella com no s’ha contat mai (2018) i Els fantàstics setanta. 1969-1974 (2020).
JA NO SÉ ESCRİURE POEMES D’AMOR
Ja no sé escriure poemes d’amor
com aquells, ardorosos, que de jove
dedicava a ningú; a ningú, o al desig
d’un algú sense nom. No de tu.
Potser els anys m’han fet més púdic
o és que el desig no sap trobar els mots
per dir el que sent quan te m’apropes
a poc a poc, i et veig venir de goig
mentre t’espere. No sé dir-te que et vull,
que et somie despert i et tinc en somnis,
que en el desig i en el deler t’estime.
Que en el deliri et tinc i et veig venir.
Que em sent tot teu, lligat a tu, de cos
i de voler, de pell a pell, i d’ànima.
Dic que ets la mar per on navegue,
i a penes s’insinue el que vull dir:
el goig, la llum, el vi, el bell viatge…
No dic però la por del nàufrag sol,
llavis de sal, brut d’algues i nafrat,
cremat pel sol a la platja deserta.
No dic el dol, ni dic la solitud,
ni dic la por de perdre’t. Això no.
A tu, a qui tant he estimat.
A tu, volcà volgut de flama viva.
A tu, illa del cel i lluna en mar.
A tu, cendra cremant i lava freda.
A tu et cante ara, sols a tu.
Enguany se celebra l’aniversari dels 30 anys d’ensenyament professional a l’institut Gabriel Ciscar d’Oliva. Lluny d’actes institucionals i d’altres trobades massa prosaiques i gens perdurables, l’encert d’aquest aniversari rau en la idea de la creació d’un Festival de poesia encapçalat per alguns dels poetes més representatius dels Països Catalans. La poesia és un recurs fantàstic […]