Carles Duarte
No s’extingeixen
ni el bes sense temps que ens oferíem,
ni la tendresa que ens naixia als dits,
ni l’onada dels cossos navegant-se,
ni l’aigua de les pells que s’abraçaven.
Resten als ulls,
a l’aire humit del vespre,
al tacte de la llum sobre els carrers,
al cel encès de lluna,
al temple del desig.
No s’extingeix l’anhel,
ni el cant bellíssim del teu gest.
Sóc jo qui m’extingeixo.
Esdeveniments en els que participa
24 de març de 2006
Teatre Olímpia d'Oliva
II Festival
Si era un luxe, el passat any, poder comptar amb la nòmina de poetes que ens acompanyaren en la primera edició de la Poefesta, enguany és un privilegi presentar als que encapçalen el cartell d’aquest II Festival de Poesia d’Oliva. Aquest any hem volgut reunir alguns dels millors poetes de la nostra literatura i, alhora, […]
Organitza:
Col·laboren:
