Josep Pedrals
M’ensenyaren primer a riure’m de tot
i quan van voler que aprengués de lletra
jo els mirava sense dir ni un mot (…)
Van mirar-me als ulls, just a la nineta,
i el somriure estava entaforat al fons.
Van dir: “Vinga, nen, obre la boqueta!
Digue’ns què et fa gràcia!”. I, des de llavors,
que estic explicant-ho en forma de poemes
Esdeveniments en els que participa
Organitza:
Col·laboren:
