«Sóc plena de dolor…»:
Sóc plena de dolor
de records que em reclamen.
I és inútil que m’esforci
a oblidar.
I els rostres i els núvols
se m’allunyen; com en una tarda
massa calorosa d’estiu.
I la rosada que refresca
ja no arriba.
Sóc terra assedegada.