Ramon Guillem

Ramon Guillem (Catarroja, 1959) és llicenciat en Geografia i Història i actualment treballa com a tècnic de biblioteques i arxius. La seva activitat literària se centra, a hores d’ara, en la poesia, encara que ha encetat també diversos projectes narratius. Ha publicat llibres de poemes com D’on gran desig s’engendra (1985), L’hivern remot (1987), Les ombres seduïdes (1990), Terra d’aigua (1993), Solatge de sols (1999), Maregassa (2002) i Celebració de la mirada (2005). Per aquests llibres ha rebut premis com l’Ausiàs March, l’Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de la Crítica Serra d’Or. Actualment dirigeix la col·lecció de poesia d’edicions Perifèric i és el vicepresident del País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Una bicicleta blava
Mon pare tenia
una bicicleta blava.
Amb ella anava
els caps de setmana
a pescar tenques i llises
a la séquia de l’Albufera.
També hi pescava anguiles
i, de tant en tant,
com una festa,
ens portava granotes.
Va morir jove.
El cranc maleït
va esventrar-lo.
Des d’aleshores
la cendra del cor
no ha fet sinó créixer.
Si mon pare visquera
no hi podria pescar.
Els peixos són ombres foses
en una aigua pudenta i trista.
Hom pot veure,
algunes hores funestes,
entre les canyes,
una escuma negra,
com la bilis llefiscosa
d’un fetge castigat.

De vegades,
la mort és culpa dels déus.
D’altres,
és culpa dels hòmens.