Eduard Sanahuja

Estudia Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. El 1989 funda, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona, de la qual actualment és vicepresident.

En poesia ha publicat El gos del Galiot (1981); Mirador (1983); Doble joc (1988); En defensa pròpia (1994); Compàs d’espera (2006); El llançador d’espases (2013); i l’antologia Sang barata (2015). Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (2001), i a 20 del XX. Poetas catalanes (2013).

Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars, Prosa del Transsiberià (1992), i Capsa d’escats (2008), del poeta aragonès Javier Carnicer.

Sanahuja ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona el 1985 pel recull Hora baixa; premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó el 1987 amb el recull de poemes Doble joc; el premi Raimundo Ramírez de Antón de poesia el 2001 per Cruels àngels de la mort; el premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot el 2005 per Compàs d’espera; el premi Maria Mercè Marçal el 2013 amb El llançador d’espases; i els Jocs Florals de Barcelona de 2016 amb Teories del no.