Teresa Colom

Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973) és poeta, narradora i escriptora. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Després de guanyar l’any 2000 el Premi Miquel Martí i Pol, va publicar el poemari Com mesos de juny (2001), al qual van seguir La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005), On tot és vidre (Premi Talent FNAC, 2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). Recentment, ha presentat El cementiri de les matrioixques (2021). El 2010, va estrenar el muntatge poètico-teatral 32 Vidres. Ha sigut directora artística del Festival Internacional de Poesia de Barcelona.

Els seus poemes són de caràcter íntim i narratiu, combinen el realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i aborden qüestions com ara la família, la mort i la bogeria.

COM UNA PAPALLONA SENSE ALES

Com una papallona sense ales
no em reconec sense versos,
però visc en un desert buit de flors que em necessiten.
L’aire és dens i tinc més força
en aquest lloc on no s’hi veu ningú.
Em miren des de la frescor de la sorra,
esperen que el sol em foradi les ales.
Poden veure els seus colors però no un lloc on volar.
Em conviden perquè són a dins.
No ho entenen, no em protegeix enterrar-me.