Berta Piñán

Berta Piñán, nascuda a Cañu (Astúries) l’any 1963, és una de les veus més reconegudes de la literatura asturiana. Des de 2008 és membre de l’Academia de la Llingua Asturiana i durant anys ha estat jurat del Premio Príncipe de Asturias de las Letras. Tota la seua obra està escrita originalment en llengua asturiana. El seu darrer llibre, La mancadura/el daño (2010) ha estat traduït al català (La ferida). L’any 2018 es va publicar Trozos/Cachos, antologia bilingüe que incorpora els seus llibres més recents i poemes inèdits. 

Al món de Berta Piñán s’accedeix per una naturalesa viscuda, cap a la casa del cos i del cor, habitada de lectures, imatges i afectes, de memòria i històries familiars. Per passaport, una identitat de viatgera amb ulls conscients de la injustícia del món, però també dona lloc al plaer, en diàleg amb diverses tradicions literàries. 

ALCUENTRU

 Que yo engordé pero que tu tampoco
aflaquesti.
Eso foi lo que dixo la mio hermana
namás venos.
También que nun-y prestaba cómo llevaba’l
pelo,
-Col bon pelo que tu tienes y como si-y garrares
manía.  

Después de tou esti tiempo, polo que se ve,
yeren les coses que teníemos pendientes
pa dicinos.

ENCUENTRO

Que yo engordé pero que tú tampoco
has adelgazado.
Eso fue lo que me dijo mi hermana
nada más vernos.
También que no le gustaba cómo llevaba
el pelo,
-con el buen pelo que tú tienes y es como si le hubieras cogido
manía.  

Después de todo este tiempo, por lo que se ve,
eran las cosas que teníamos pendientes
para decirnos.