Eva Baltasar

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és poeta i narradora, i una de les veus més singulars i potents de la literatura catalana actual. Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va debutar en el món poètic amb “Laia” l’any 2008, obra guardonada amb el Premi Miquel de Palol. Des d’aleshores, ha publicat una desena de poemaris, tots ells reconeguts amb diversos premis, que li han valgut un lloc destacat dins de la poesia contemporània. La seua obra poètica inclou títols com “Atàviques feres”, “Dotze treballs”, “Poemes d’una embarassada” o “Neutre”, tots ells amb un estil marcat per la tensió entre fragilitat i força, entre bellesa i vertigen.

L’any 2018 va fer el salt a la narrativa amb “Permagel”, primera novel·la d’un tríptic que completaria amb “Boulder” (2020) i “Mamut” (2022), on continua explorant, des de veus femenines i molt personals, les contradiccions de l’existència contemporània. “Permagel” va rebre el Premi Llibreter i ha estat traduïda a diversos idiomes, mentre que “Boulder” va ser reconeguda amb el Premi Òmnium a la millor novel·la en català del 2020 i va arribar a la final del prestigiós International Booker Prize.

El 2024 li fou atorgada la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, reconeixent així la seua trajectòria literària i el seu compromís amb una escriptura valenta, poètica i profundament humana.

NU
La pell és la primera consciència.
La pell dels altres en contacte
amb la pròpia pell és el que activa
el nostre interès pel llenguatge.
Els pocs éssers que estimem
són estimats, sobretot, amb paraules.
Però només la pell els en dona la certesa