Josep tero (L’Escala, 1951) és un dels principals exponents de les generacions de cantautors catalans apareguts després de la de Raimon, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, amb qui va compartir escenari entre els anys 1982 i 1986. Divulgador tenaç dels poetes catalans i la cançó tradicional autòctona, l’obra de Josep Tero reflecteix el seu compromís amb la lluita per les llibertats personals i col-lectives menys respectades per la societat actual.