Poetes participants II Festival de Poesia
 |
Cristina Peri Rossi Montevideo, 1941 http://amediavoz.com/perirossi.htm
|
Leyendo el diccionario he encontrado una palabra nueva: con gusto, con sarcasmo la pronuncio; la palpo, la apalabro, la manto, la calco, la pulso, la digo, la encierro, la lamo, la toco con la yema de los dedos, le tomo el peso, la mojo, la entibio entre las manos, la acaricio, le cuento cosas, la cerco, la acorralo, le clavo un alfiler, la lleno de espuma,
después, como a una puta, la echo de casa.
|
 |
Rafael Vallbona Barcelona, 1960 www.xtec.es/~jducros/Rafel%20Vallbona.html
|
MENÚ ECONÒMIC
Amanida i callos en un local llòbrec i brut a prop del port. Les vides passen com els plats del menú econòmic de mil peles IVA inclòs. El paradís pot ser així de simple quan s’està sol: menjar, beguda, cafè, el diari, i un somriure a la noia de la caixa. Probablement ni te’n recordis, nena, tu i jo vam tenir migdies amb vi i morrejades una mica èbries. Coses d’altres temps, els nostres anys bojos. Avui, homes sols a taula i converses sobre futbol i el puta que és la vida, és tot el que hi ha en aquest menjador llòbrec i brut, on només per mil peles els plats passen ràpids com els records.
|
 |
Esther Zarraluki Barcelona, 1956 |
Las pescaderas
|
 |
Núria Martínez Vernís Barcelona, 1976 |
Per deixar fer que guanyo temps al vespre, faig la raó a qui la demana i no tinc la consciència per deixar-la tranquil·la.
Com són les hores d’estretes i grosses. Tanta runa expressa per tu, tanta pedra sola, tant de tu sense tu. Ets l’etèria cara de l’insomni, la pressió perpètua dels cossos.
Vespres pesats ens fan l’aire fred un dia i un altre. Pusil·lànimes, abatuts o dispersos, tindrem les eines i no els usos.
M’aclapara el cos que fa el zel entre finestres brutes. M’orienta el miol.
La sisena vida del gat m’ha aconsellat malament.
|
 |
Biel Mesquida Castelló de la Plana, 1947 |
DEA EX MACHINA
No et pensassis, moneta, que enganyes ningú |
 |
Carles Duarte Barcelona, 1959 |
No s'extingeixen ni el bes sense temps que ens oferíem, ni la tendresa que ens naixia als dits, ni l'onada dels cossos navegant-se, ni l'aigua de les pells que s'abraçaven.
Resten als ulls, a l'aire humit del vespre, al tacte de la llum sobre els carrers, al cel encès de lluna, al temple del desig.
No s'extingeix l'anhel, ni el cant bellíssim del teu gest.
Sóc jo qui m'extingeixo.
|
 |
MARÍA DO CEBREIRO Santiago, 1976 www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=919355189
|
Vexo os nenos pasar. Veñen da escola ou vanse.
Levan libros na man e caramelos. Levan o sol debaixo dos zapatos.
As súas voces encheron o lugar no que escribo.
As mulleres que os coidan van detrás. Ás veces algún neno quere voar e escapa. Pero elas non os chaman porque saben que os nenos sempre volven.
Ser libre, algunhas veces, significa volver.
|
 |
Ester Xargay Sant Feliu de Guíxols, 1960 |
 Per llegir el poema, cliqueu a la imatge
|
 |
Carles Hac Mor Lleida, 1940 www.xtec.es/~jducros/Carles%20Hac%20Mor.html
|
VERBIGRÀCIA
Amb perífrasis i punxons
I, vatua l'olla, em roda el cap, |
 |
Jaume Sisa Barcelona, 1948
|
Història certa dels set cels Set paradisos màgics i encantats Història certa dels set cels Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat: El primer gran invent de la terrestritat El segon cel, imaginat: En una nit d'estiu a la vora del mar El tercer cel, dins d'un mirall Reflecteix les imatges d'un món ignorat I el quart cel és irreal: Com un oasi verd en un desert estrany Del cinquè cel res no se'n sap: No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat I el sisè cel està copiat Del cel setè que has engendrat dins del teu cap
|
|
Josep Lluís Bonet Almoines, 1951
|
[...] Les estances tancades com a xarxes teranyines paranys i ganivets quina desesperança cruel quina vergonya! fàstic i pansits negres els préssecs que deixí a la taula. Les nines assassines te’n recordes recordes? i el camí que duu al camp de batalla on vaig demà: sí les espases colpegen cuixes brunes colpejaran ja sempre fins a l’alba però tu fes-te enrera fes-te enrera que el plor que l’angúnia no em furti la victòria no em furti les besades ni el doll fèrtil de l’abraçada roja. |
|
 |
Enric Soria Oliva, 1958 |
T'ofrenem, Son, el temps i l'esperança Tu que en la fosca guies el mortals que travessen el somni de la vida cap a aquest més profund que no té fi. |
Intervenció musical
 |
Ester Formosa i Adolfo Osta |
Dues veus extraordinàries, la de l’actriu i cantant barcelonina Ester Formosa i la del pamplonès Adolfo Osta, seran les encarregades d’obrir aquesta edició del Festival de Poesia d’Oliva. Les carreres musicals dels dos cantants han estat des de sempre estretament lligades a la poesia. Al llarg del temps han interpretat peces musicals adaptades a partir dels textos d’alguns dels poetes més importants de la literatura, des dels trobadors fins a contemporanis com Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor o José Agustín Goytisolo. |
