| |
Marta Pessarrodona, Juan Antonio González
Iglesias, Laura Pugno,
Maria Eloy-Garcia,
Victor
Obiols, Meritxell Cucurella-Jorba,
Josep Piera recita a Ibn Khafaja, Antònia Canyelles,
Maria Lado, Marina Rossell
Marta Pessarrodona
|
Va nàixer a Terrassa
l’any 1941. Es defineix principalment com a poetessa, però a més ha
conreat l’assaig i la narració curta, ha traduït a autores tan
emblemàtiques com Doris Lessing, Virginia Woolf o Susan Sontag.
Pessarrodona coordina
la col·lecció Mujeres Viajeras, de la editorial Plaza & Janés.
Obra poètica
8 poemes (1964)
Primers dies de 1968 (1968) Setembre 30 (1968) Vida privada (1973)
Memòria I (1979) A favor meu, nostre (1981) Poemes (1969-1981). (1985)
Berlin suite (1985) Homenatge a Walter Benjamin (1988) Tria de poemes
(1994) L'amor a Barcelona (1997)
|
Juan Antonio González Iglesias
|
Juan Antonio González
Iglesias.
Poeta, pintor i filòleg
(Salamanca, 1964)
Doctor
en Filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, es professor
titular, en el àrea de coneixement de “Filología Latina”
Va completar la seua formació en
Florència i París (École de Autes Études en Sciences Socials) en teoria
de la literatura i de l’art.
Guardonat amb el Premi de Poesia “Vicente Núñez”, Premi Jaime Gil de
Biedma, IV Premi de Poesia Generación del 27 i el XIX Premi de la
Fundació Loewe.
Obra poètica
La hermosura del héroe
(1993) Esto es mi cuerpo (1997) Vayamos hacia el norte aunque sea dando
la vuelta por el sur (2001) ¿Qué consideración no merecen quienes han
cometido atentados contra la belleza del mundo? (2002) Más hermosura
(2002) Un ángulo me basta (2002) Olímpicas (2005) Eros es más (2007)
|
Laura Pugno
|
Laura Pugno è nata a
Roma nel 1970.
Per diversi anni ha
lavorato nelle redazioni di case editrici, riviste e siti web,
soprattutto di cinema. È stata lettrice di sceneggiature, e consulente
per la Rai.
Ha tradotto più di una
decina tra saggi e romanzi dall’inglese e dal francese e insegnato
traduzione all’Università di Roma "La Sapienza".
Collabora
con le pagine culturali del "Manifesto" e con la Cronaca di Roma di “Repubblica”.
Nel
2001 ha raccolto le sue poesie, con alcune prose di Giulio Mozzi, in
Tennis, Nuova Magenta Editrice. Il suo primo libro di racconti,
Sleepwalking, è uscito nel 2002 per Sironi editore.
Nel
2005 è stata finalista al premio di poesia Antonio Delfini e ha vinto il
premio Scrivere Cinema all'Autumn Film Festival.
Ad aprile 2007
pubblica il poemetto Il colore oro, per la casa editrice Le Lettere; a
maggio, il romanzo Sirene, per Einaudi.
|
Maria Eloy-Garcia
|
Una sopera, una
termomix, l’homo sapiens, la veïna del Tercer B, la perruquera i la teoria
propugnada pel Botànic Conservador del Museu Britànic Robert Brown: tot
i més, cap als poemes de María Eloy-García (Màlaga, 1972)
Ha participat en
revistes com Litoral, El maquinista de la generación, Laberinto, Nayagua,
Fósforo entre d’altres.
Obra
poètica
Diseños experimentales
(1997) Metafísica del trapo (premio carmen conde 2001) Cuánto dura
cuanto (2007).
|
Victor Obiols
|
Poeta
músic i cantant nascut a Barcelona, conegut com a Víctor Bocanega, és
autor de diversos treballs musicals, entre els quals destaca l’Homenatge
a Pep Sales.
A més a més, exerceix
com a professor a la Universitat de Vic i forma part del consell de
redacció de la revista Reduccions. És, també, el director del Festival
Internacional de Poesia de Barcelona, cel·lebrat cada any al Palau de la
Música Catalana,
|
Meritxell Cucurella-Jorba
|
Pierola (1973)
Agitadora
contracultural, organitza, entre moltes altres coses, el cicle de poesia
d'alt voltatge perversos.
Col·labora
habitualment en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i
culturals El Punt, Diari de la pau, The Barcelona Review, El tacte que
té i El gosset va riure
Ha publicat poesia i
teatre
Obra poètica
Nòmada de tu : un
quadern. (2003) Els amants de Sarajevo (2004) Nuar (2004) Desamar (2005)
|
|
Josep Piera recita a Ibn Khafaja,
Nascut l'any 1058,
poeta andalusí que vivia al Xúquer i era conegut, gràcies a la seva excel•lent poesia, com ‘el jardiner’.
Els seus noms de
família han servat per sempre el record del seu origen:á al-Jazirí, és a
dir, "el d'Alzira", ax-Xuqrí, que volia dir "el del Xúquer".
En els versos de Khafaja hi batega l’esperit de la terra, de l’home enfrontat a la seva
fugacitat, amant dels joves copers i de les ombres dels jardins
flairosos
Podem llegir i
escoltar en català la poesia de Ibn Khafaja gràcies a la perícia
filològica i a l’esperit poètic de Josep Piera i Josep Ramon Gregori
|
Tonina Canyelles
|
Tonina Canyelles
(Palma de Mallorca, 1942) viu damunt una plataforma de ciment envoltada
d’aigua.
Un dia va canviar el
violí per la ploma i ara toca en silenci pels descampats del paper.
A més de diversos
poemes a catàlegs de pintors, ha publicat narrativa i poesia.
Obra poètica
Patchwork : dibuixos i
poemes (1981) Piercing. (2005)
|
Maria Lado
|
María Lado (Cee, 1979)
é un dos máis firmes valores da poesía galega actual. Na proximidade do
cotián e no fluir dos sentimentos traza un estilo propio e inconfundible
que foxe de convencionalismos e preconcepcións.
María Lado comezou a
escribir no núcleo do Batallón Literario da Costa da Morte, onde
publicou os seus primeiros textos en tres libros colectivos, Nós, Mar
por medio e Rumbo ás illas. Ten participado en máis volumes colectivos e
antoloxías poéticas, e colaborado tamén en prensa co xornal dixital
Vieiros, coa revista Dorna e coa revista portuguesa Comentário, entre
outras; así coma en diversas publicacións galegas e peninsulares.
Ademais de poeta,
María Lado é narradora. Varios dos seus relatos pódense atopar en
revistas e colaboracións, coma no volumen Narradoras, editado por Xerais
no 2000. Tamén se dedica ao teatro e realiza traballos profesionais como
actriz.
Obra poètica
Obra poètica A primera visión (1997)
dEfecto 2000. Antoloxía de poetas dos 90 (1999) Casa atlántica, casa
cabaret (2001) Negra sombra. Intervención poética contra a marea negra.
(2003)Berlín (2005) Das sonorosas cordas (2005) Genoveva (2007).Para
chegar a Palmira. (2007).
|
Marina Rossell
|
Intervenció musical
A Marina Rossell no li
calen presentacions. Coneguda per tothom des dels seus inicis musicals
cap a l’any 1974, Marina Rossell ens sorprèn cada volta més amb els
seus nous treballs.
La cantautora
catalana, sovint companya d’escenari dels seus amics George Moustaki,
Luis Eduardo Aute o Paco Ibáñez, ha donat veu a cançons tan memorables
com La gavina, ha treballat recuperant cançons havaneres, s’ha arriscat
donant noves formes a la cançó popular i ara celebrem i gaudim del seu
últim treball discogràfic: Clàssics catalans.
|
|